FONAMENTS I NECESSITATS DE L'ÚS DE LA DIALÈCTICA POSITIVA
La dialèctica significa, literalment, tècnica de la conversa. La major part de la interacció humana es dóna a través de la conversa. Dins de la conversa, tan important com dominar la tècnica de la conversa (habilitat d'argumentar, dirigir i sintetitzar) és el vehicle mitjançant el qual aquesta conversa es dóna: la veu.
La dialèctica positiva, entesa com una metodologia orientada a solucions requereix una adecuada utilització de la veu.
A QUÈ ANOMENEM COMUNICACIÓ POSITIVA?
Una comunicació positiva és aquella mitjançant la qual cada persona expressa el que pensa, sent i desitja de manera clara i directa, sense afectar o danyar als altres. Implica l'expressió lliure i la defensa dels drets personals, però tenint en compte els sentiments, necessitats, desitjos i drets dels altres.
Quan s'estableix una comunicació positiva la persona se sent bé amb si mateixa, ja que ha pogut fer o dir el que pensa i desitja, sense ofendre o molestar els altres, i aquests al seu torn senten que ha estat justa i honesta i que l'ha tingut consideració, el que els permet comprendre, acceptar la seva expressió i la seva conducta.
Aconseguir una comunicació positiva no resulta gens fàcil. Requereix honestedat, sinceritat, valentia, fermesa i autocontrol. Exigeix tenir en compte als altres, explicar-los el que pensem, volem, sentim o el per què hem pres una decisió en què estan implicats, però que no els faci mal o llàstime. Sovint agredim els altres, de vegades conscientment, i altres, sense adonar-nos. Pensem només en nosaltres mateixos i ens oblidem del que l'altre pensa i sent i de com li pot afectar el que li estem dient o el que hem decidit fer.
HI HA DIFERENTS MANERES DE NO REALITZAR UNA COMUNICACIÓ POSITIVA:
Directa: Quan diem o fem alguna cosa que directament ataca a l'altre. En aquests casos li ofenem i la persona se sent enutjada i ressentida, ja que generalment no comprèn el perquè li vam atacar tan directament. Pot contraatacar, tractant de defensar i ofendre'ns, o pot molestar o allunyar-se de nosaltres. També pot sentir-se ferit i deprimit.
Indirecta: Quan no expressem el que sentim, però mostrem per canals no verbals el nostre disgust. Els altres noten el nostre enuig i se senten culpables i molestos pel nostre tracte. Un també se sent malament i la situació es torna tensa i difícil de suportar.
Passiva: No expressem el que pensem, sentim i mostrem que no ens afecta el que està passant, quan en realitat ens ha molestat. Els altres semblen contents, però estan incòmodes doncs fem el paper de víctimes i ells se senten una mica culpables. Un se sent incòmode també i disgustat amb un mateix per no defensar els drets que li corresponen. En tots els casos ens sentim malament nosaltres i fem sentir malament als altres. Els humiliem, els culpem, els critiquem, els acusem de no tenir-nos en compte i estem fent exactament el mateix que li critiquem als altres: oblidar els drets dels altres i no prendre en compte les seves vivències afectives.
Com aconseguir una comunicació positiva amb les persones per sentir-nos bé?
- Expressar obertament el que pensem, sentim i desitgem. - Expressar de manera que els altres comprenguin que els tenim en compte i no se sentin agredits ni ofesos pel que diem. - Ser congruents en els canals verbals i no verbals de la comunicació. - Pensar no només en nosaltres mateixos, sinó en com l'altre (o els altres) es poden sentir en relació amb nosaltres o amb la situació ocorreguda.
Com aconseguir una comunicació negativa amb les persones i sentir-nos malament?
- Si no expressem el que pensem ,sentim o volem, no som capaços de defensar els nostres drets, ens sentim malament per això, sabem que no estem fent el que hem de fer i suportem situacions desagradables, humiliants o agressives que no tenim per què suportar. - Els altres pot ser que ni tan sols s'adonin del mal que ens fan i segueixen tractant igual, o potser s'adonin, i en aquest cas, saben que alguna cosa ens passa, però no saben exactament què, ni per què, i poden seguir actuant de la mateixa manera, sentir-se culpables per alguna cosa que realment hem permès que ens facin. - El guardar per a un mateix les vivències negatives o els criteris sobre alguna cosa que ens afecta en la nostra relació amb els altres només empitjora la comunicació, que es torna cada vegada menor i més inadequada. - Expressar el que sentim d'una manera agressiva, ja sigui directament o indirectament també ens fa sentir malament, ja que hem tractat amb violència als altres i aquests estan ofesos i disgustats amb nosaltres. En el millor dels casos es genera una discussió que pot acabar amb la ruptura de les relacions, la persona s'allunya de nosaltres, perdem la seva amistat i per tant la relació.
Requeriments de la comunicació positiva: Hi ha tres condicions indispensables per aconseguir establir una adequada comunicació. Elles són:
Comprensió empàtica Estimació, calor i respecte Autenticitat i congruència
Les converses amb les persones a qui es pretén ajudar, per conèixer-les i per influir-hi cal una adequada comunicació. En una conversa d'aquest tipus aquestes condicions són imprescindibles. Analitzem cadascuna d'elles.
Comprensió empàtica: Consisteix en la capacitat de penetrar en el món de l'altre, de situar-se "sota la seva pell" i posar-se al seu lloc. És molt més que ser tolerant, de ser benèvol i acrític, és més que mostrar interès i no amenaçar.
Implica, en primer lloc, tractar de pensar i sentir com l'altre, comprendre com ell es veu a si mateix, quin significat tenen per a ell les experiències que ha viscut i que viu en l'actualitat. És acceptar el món intern del subjecte sense prejudicis ni valoracions crítiques.
Implica, en segon lloc, la comunicació al subjecte del que s'ha comprès del seu món interior. Aquest és un aspecte molt important i estimula considerablement a l'altra persona a expressar obertament.
Consisteix en expressar com es va entenent el seu món intern, les seves vivències i les seves interpretacions.
Estimació, calor i respecte: Consisteix a manifestar l'altre que s'aprecia la seva persona, que s'està dedicant a ell amb tot interès, calor i sol · licitud, que s'accepten les seves vivències. Ha mostrar-se afecte i estimació. És a dir, implica la sincera disposició a acceptar-ho i voler-ho, independència de la seva vida i conducta present o passada. És un sentiment de respecte a les seves idees i vivències encara que elles siguin oposades als criteris personals.
Implica despullar-se de tota actitud valorativa, de tota actitud intransigent, de tota mena de rebuig, es tracta d'eliminar tota forma de menyspreu, fredor, antipatia i duresa en el tracte, de no humiliar, no rebaixar el seu valor, no desmoralizar , ni ofendre, ni amenaçar, ni aprofitar o abusar d'ell, d'eliminar tot distanciament. És a dir, es tracta de prendre com a subjecte i no com a objecte de la comunicació.
Autenticitat i franquesa: L'autenticitat consisteix a mostrar realment com s'és, sense ocultar-se darrera d'una "màscara" falsa.
Les manifestacions de conducta, la mímica, i els gestos coincideixen amb els pensaments, actituds i vivències emocionals internes. El que es diu i la manera com s'actua es correspon amb el món interior, no es simula, no s'oculta res. No hi ha artificialitat, ni gestos teatrals, ni sentiments fingits.
És important tenir present que autenticitat no significa manifestar tot el que es pensi i sent. Significa no mostrar res que contradigui el que es diu i sent, per tal d'evitar la manca de congruència entre els canals verbals i extra verbales de la comunicació.
