Dos paradigmes científics possibles per enfocarla gestió del canvi a les organitzacions

Des del paradigma positivista convencional, la gestió del canvi consisteix a acudir a líders i experts que saben objectivament el que el sistema necessita per, a continuació, orquestrar un pla d’aplicació de les mesures correctores de manera ràpida, realista i eficaç.

En canvi, la perspectiva constructivista emergent qualifica d'absolutament ingènua i condemnada al fracàs d'entrada la visió positivista de la gestió del canvi, ja que ignora dimensions tan òbvies com la política, l’emocional o l’ètica.

	Paradigma “positivista convencional” predominant	​Nou paradigma “constructivista”
PROPÒSIT	​CONTROLAR: predir i “explicar” els processos per “controlar-los” millor.	GENERAR: comprendre i “donar sentit” a les intervencions
​REALITAT QUE ES POT ARRIBAR A CONÈIXER	La realitat és objectiva i única.	​La realitat és socialment construïda, múltiple i relativa.
VERITAT	Es pot descobrir i descriure la veritat, ja que perdura de forma invariable.	​La veritat és la construcció més informada i sofisticada sobre la qual existeix un consens entre els individus més competents.
​QUINA RELACIÓ TENEN CONEIXEDOR I CONEGUT?	Objectiva. els valors de l’investigador poden i s'han d’excloure del fenomen que s'estudia.	​Interactiva. Els valors de l’investigador no poden ni han de ser ignorats, ja que entren en joc en la interacció generadora de dades.
METODOLOGIA DE TREBALL	​Observar secretament instruccions específiques per eliminar reactivitat i fer aparent la conducta “real”.	Exposar les construccions de les diverses parts interessades obrint-se al diàleg mutu. Mètode “iteratiu” (“el camí es fa caminant”).