top of page

Dos paradigmes científics possibles per enfocarla gestió del canvi a les organitzacions

Des del paradigma positivista convencional, la gestió del canvi consisteix a acudir a líders i experts que saben objectivament el que el sistema necessita per, a continuació, orquestrar un pla d’aplicació de les mesures correctores de manera ràpida, realista i eficaç.


En canvi, la perspectiva constructivista emergent qualifica d'absolutament ingènua i condemnada al fracàs d'entrada la visió positivista de la gestió del canvi, ja que ignora dimensions tan òbvies com la política, l’emocional o l’ètica.




Paradigma “positivista convencional” predominant

Nou paradigma “constructivista”

PROPÒSIT

​CONTROLAR: predir i “explicar” els processos per “controlar-los” millor.

GENERAR: comprendre i “donar sentit” a les intervencions

REALITAT QUE ES POT ARRIBAR A CONÈIXER

La realitat és objectiva i única.

​La realitat és socialment construïda, múltiple i relativa.

VERITAT

Es pot descobrir i descriure la veritat, ja que perdura de forma invariable.

​La veritat és la construcció més informada i sofisticada sobre la qual existeix un consens entre els individus més competents.

QUINA RELACIÓ TENEN CONEIXEDOR I CONEGUT?

Objectiva. els valors de l’investigador poden i s'han d’excloure del fenomen que s'estudia.

​Interactiva. Els valors de l’investigador no poden ni han de ser ignorats, ja que entren en joc en la interacció generadora de dades.

METODOLOGIA DE TREBALL

​Observar secretament instruccions específiques per eliminar reactivitat i fer aparent la conducta “real”.

Exposar les construccions de les diverses parts interessades obrint-se al diàleg mutu. Mètode “iteratiu” (“el camí es fa caminant”).


8 views0 comments

​Últimes entrades

bottom of page