CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA CREATIVA SEGONS GUILFORD
Va ser Guilford el primer a parlar de les característiques concretes de la personalitat creativa, i el primer que les va presentar com un model estructurat de caràcter. Segons aquest autor, una persona creativa es caracteritza per: originalitat, flexibilitat, fluïdesa, elaboració, sensibilitat davant dels problemes i redefinició.
ORIGINALITAT
De ben segur que aquest és l'aspecte que més hem trobat escrit per caracteritzar un acte creatiu. De manera intuïtiva tots estaríem d'acord que la creativitat està definida per la novetat del producte que s'aconsegueix; de la mateixa manera com Torrance considera aquest factor com un dels més importants a l'hora d'avaluar la creativitat amb els seus tests. Concretament s'entén per originalitat allò que apareix en una escassa proporció en una població determinada. Les respostes habituals no són originals. És tracta, doncs, d'un criteri estadístic o demogràfic més que d'un tret psicològic.
FLEXIBILITAT
És una qualitat imprescindible per a una persona creativa. Sense tenir-la ningú no es podrà adaptar a les noves tècniques de pensament i acabarà esclafat pels seus prejudicis. Ser una persona flexible vol dir ser capaç d'adaptar-se ràpidament a unes noves regles de joc; poder prescindir, en un moment donat, de la pròpia ideologia ; saber interpretar un problema des de diversos angles. En definitiva, flexibilitat és el contrari de rigidesa, immobilitat, incapacitat de modificar el propi comportament, actituds o perspectives, impossibilitat d'acceptar les múltiples alternatives que ens haurem de plantejar en funció de les diferents situacions.
FLUïDESA
Gairebé totes les tècniques creatives també consideren la quantitat com un primer pas per arribar a la qualitat ("It is axiomatic that quantity breeds quality in ideation", Alex Osborn, Applied imagination). Es tracta, doncs, de multiplicar les alternatives sense fer cas de les restriccions lògiques o socials o psicològiques que la nostra ment ens imposa habitualment . Les persones creatives donen més respostes a una pregunta; elaboren més solucions; pensen més alternatives (Thustone distingeix: "word fluency", "ideationalfluency", "associational fluency", "expressional fluency") . La productivitat, la multiplicitat, la fluïdesa és un pas previ per poder arribar a un resultat òptim.
ELABORACIÓ
Tot i que el perfeccionisme pot atacar la nostra autoestima, aquesta no pot ser una excusa per ser uns barroers. La creativitat, doncs, no justifica de cap de les maneres la manca d'anàlisi, la mandra mental o la superficialitat, ans tot el contrari. Segons Edward De Bono la lentitud és un element destacat del comportament creatiu. Tot i que la paraula "lent" és un concepte desafortunat a la nostra cultura i la paraula "ràpid" gairebé un sinònim de "bo". Només cal pensar, per invertir aquestes categories, si ens sentiríem mes feliços d'envellir "ràpidament" o "lentament"; o preferiríem que augmentés "ràpidament" o "lentament" la quantitat d'accidents de carretera i encara, si voldríem punxar una roda "ràpidament" o "lentament".
El propi Osborn recorda aquella anècdota d'un home suís que repassa la seva vida a l'edat de vuitanta anys i calcula haver passat 26 anys al llit; 21 anys treballant; menjant 6 anys; a la vora de sis anys enfadat; gairebé sis anys esperant persones que no eren puntuals; a afeitar-se hi va dedicar 228 dies; renyar els seus nens li va costar 26 dies; fent-se el nus de la corbata, 18 dies; mocant-se, 18 dies; encenent la seva pipa 12 dies i rient solament 12 dies, però que no recorda quan de temps ha dedicat a pensar durant aquests 80 anys.
L'ANÀLISI
Com tots sabem es tracta de la capacitat per dividir mentalment una realitat en les seves parts. Aquesta activitat s'ha utilitzat sobretot en matèries com la química o la filosofia ja que és una eina molt efectiva a l'hora de profunditzar en les diferents qüestions.
Guilford la distingeix com una de les habilitats elementals del tarannà creatiu, tot i que també afirma que potser la síntesi encara defineix millor aquesta mena de pensament.
És evident que hi ha caràcters analítics, aquells que xalen donant tombs a les coses, valorant els problemes, en una paraula, buscant tres peus al gat ; igual que hi ha personalitats agressives , depressives o insociables.
LA SÍNTESI
Gairebé tots els manuals de tècniques creatives destaquen aquesta capacitat com una de les més definitòries de la creativitat. Com dèiem, Guilford i Torrance, sobretot aquest últim, donen molta importància a la síntesi a l'hora de valorar un comportament creatiu.
Habitualment s'entén per síntesi la capacitat per combinar elements separats formant un tot ( oposada per tant a anàlisi). Val a dir, però, que algunes vegades hem constatat la tendència a desdibuixar els problemes a través d'una aproximació sintètica. La síntesi és un element prou determinant com per a utilitzar-lo amb mesura.
LA COMUNICACIÓ
Saturnino de la Torre a l'hora de començar a explicar què és la creativitat destaca dues coordenades en el pensament creatiu : ideació i comunicació. La primera estaria determinada pels processos de producció d'idees noves; mentre que la segona estaria caracteritzada per l'expressió d'aquestes idees. Segons ell, no n'hi ha prou de produir idees originals, una persona creativa les comunica efectivament als altres de forma espontània.
Altres autors parlen de capacitat organitzativa o nivell d'empatia, tot i que també la majoria reconeix que les persones creatives tenen certa tendència a la introversió. El bon sentit de l'humor, la capacitat de lideratge i una tendència lúdica difícil de controlar són també capacitats directament relacionades amb aquesta facilitat de connectar amb els altres.
SENSIBILITAT PELS PROBLEMES
Les persones creatives demostren constantment la seva capacitat per detectar errades, ja sigui en situacions quotidianes o davant de noves propostes. No cal dir que aquesta capacitat està directament relacionada també amb una sensibilitat crítica, algunes vegades, difícilment justificable.
Davant d'un problema concret aquesta sensibilitat es concretarà evitant un plantejament exagerat o com a guia cap a una bona solució. En l'àmbit de les "Tècniques de resolució de problemes" podem detectar fàcilment si una persona gaudeix d'aquest sentit d'orientació.
LA REDEFINICIÓ
El terme redefinició significa trobar usos, funcions, aplicacions diferents de les habituals ; també s'ha convertit en un barem clàssic a l'hora de mesurar el pensament creatiu. La redifinició vol acabar amb una manera restrictiva de veure les coses, agilitzar la ment i alliberar-nos dels prejudicis que limiten la nostra percepció i el nostre pensament.
NIVELL D'INVENTIVA
Podríem definir la inventiva com la facultat d'inventar. D'aquesta manera és evident com aquest tret resulta ser una combinació de diversos d'anteriors. Així i com, la dificultat per detectar quan una cosa realment en una nova creació (una invenció), o solament es tracta de la modificació d'un producte ja existent.
