• grupsural

ESTILS D'AFRONTAMENT DEL CONFLICTE



ESTILS D'AFRONTAMENT DEL CONFLICTE

A l’hora de fer front a un conflicte, es poden seguir cinc diferents estils d’afrontament:

  • La evitació

  • La acomodació

  • La competició

  • El compromís

  • La col·laboració


El model Thomas-kilmann descriu, dues variables o dimensions diferents, RESISTÈNCIA i COOPERACIÓ a partir de la combinació de les quals, sorgeixen els cinc diferents estils d’afrontament de la negociació. Es descriu la dimensió Resistència com la mesura en la qual una persona tracta de satisfer les seves pròpies necessitats i objectius. La dimensió Cooperació, descriu la inclinació que pot tenir una persona cap a la satisfacció de les necessitats i objectius de l’altre part. A partir d’aquestes dues dimensions es donen els cinc estils:

1- EVITACIÓ: Quan es vol eludir o fugir del conflicte. No es busca ni el propi benefici ni el de l’altre part. No s’assumeix la situació conflictiva. Sovint es pot seguir aquest estil per guanyar temps o esperar una millor conjuntura per afrontar el conflicte per raons estratègiques. Aquest estil no ens condueix a processos negociadors.

2-ACOMODACIÓ: Tendència a eludir l’enfrontament fins i tot que sigui en benefici de l'altre part. L’altre part surt guanyant. De vegades sol estar associat a una falta d'assertivitat.

3-COMPETICIÓ: És quan una part exerceix el poder per sortir guanyant, sense contemplar ni preveure el perjudici que pot causar en l’altre part. Es busquen exclusivament els propis beneficis sense respectar els de la part contraria.

4-COMPROMÍS: S’orienta la negociació cap al CONSENS. A partir de cedir en condicions i donar concessions, s’arriba a un acord on tots guanyen i alhora perden una mica. S’intenta minimitzar les perdudes però aquestes són inevitables.

5-COL·LABORACIÓ: Quan les parts implicades en la negociació s’orienten cap a la consecució del benefici propi i l'aliè. Es busquen alternatives per aconseguir que totes les parts surtin beneficiades en la negociació. És necessària la creativitat, tenir una ment oberta i una visió de respecte per l’altre part. La col·laboració ens porta a generar negociacions integratives, augmentant el valor dels resultats obtinguts en la negociació.

Tots en grau menor o major, som capaços d’utilitzar tots aquests estils. No obstant , tindrem una tendència natural a utilitzar mes sovint i millor, solsamènt alguns d’ells, en funció de la nostra personalitat, valors, actituds i la situació en la qual ens trobem.

2.1 ELS DIFERENTS ESTILS D'AFRONTAMENT COM A FACTOR SITUACIONAL

Depenent de factors situacionals en serà mes beneficiós seguir un estil d’afrontament determinat. Aquí presentem una sèrie de situacions on indiquem l’estil d’afrontament a seguir.

Seguirem un estil de COMPETICIÓ quan:

  • La urgència i i la rapidesa de resposta sigui fonamental, com en els casos de mesures d’urgència o casos en els quals s’hagi d’imposar disciplina.

  • En el moment d’imposar mesures impopulars com per exemple polítiques de reducció de costos, catàstrofes, etc..

  • Quan se sap tenir la raó i no es té temps per convèncer. Per protegir-nos quan l’altra part s’aprofita de nosaltres.

Seguirem un estil de COL·LABORACIÓ quan:

  • Per apropar actitud i posicions quan el que hi hagi en joc es massa important com per permetre una ruptura.

  • Quan vulguem que ambdues parts surtin especialment beneficiades a partir de petites concessions.

  • Quan ambdues parts tinguin una mentalitat prou oberta i creativa per a que es pugui "ampliar el pastís".

Seguirem un estil de COMPROMIS quan:

  • Davant d' objectius de relativa importància i quan conservar el bon clima sigui bàsic.

  • En posicions massa contraposades per aplicar un estil col·laboratiu.

  • Per a resoldre temporalment el conflicte per a temps després, revisar la situació intentant negociar aplicant un estil col·laboratiu.

  • Quan fallen els altres estils.

Seguirem un estil d'EVITACIÓ quan:

  • Quan els temes són de poca importància per a un.

  • Quan el poder és escàs i les possibilitats de guanyar són mínimes i al seu torn els perjudicis de mantenir el conflicte són alts.

  • Quan el nivell de disputa o d’emotivitat negativa és molt alt i és necessari aplacar hostilitats.

  • Quan vulguem guanyar temps per preparar l’estratègia de negociació o recollir informació per a la futura negociació.

  • Quan les dues parts siguin incapaces de resoldre el conflicte i creiem que la presència de mediadors o àrbitres sigui positiu per a nosaltres.

Seguirem un estil d'ACOMODACIÓ quan:

  • Quan es vulgui mostrar que som raonables o es vulgui guanyar crèdit

  • Per afrontar conflictes posteriors, afavorint l’apropament de postures.

  • Quan el tema és de poca importància per a nosaltres i es vulgui afavorir el bon clima.

  • En retirada, quan s’estigui a punt de perdre-ho tot.

#gestió #conflicte

Grup Sural Consultors, SL                                           Tel. 93 891 5008  /  610 22 59 06                                                            grupsural@grupsural.com