• grupsural

INTRODUCCIÓ PRÀCTICA AL MINDFULNESS


DEFINICIÓ I CONTEXT

Vivim en una època en la que hi ha molts mitjans de comunicació eficaços, la informació viatja amb una velocitat vertiginosa i la immediatesa s’instaura com a normalitat en les nostres vides. L’ús de les noves tecnologies afavoreix el contacte superficial i intermitent amb tal quantitat d’informació que se’ns fa difícil de processar.

Paradoxalment a aquests grans avenços tecnològics, ens veiem immersos en dificultats de comunicació entre nosaltres, sovint ens trobem desconnectats de nosaltres mateixos i el patiment emocional i els signes d'estrès desequilibren la nostra estabilitat quotidianament.

No és sorprenent per tant que l’home busqui formes de poder contrarestar l'estrès i fomentar el benestar i que la Psicologia busqui tècniques, mètodes i teories que ens aportin viure més feliços

Des de la Psicologia, la Psicologia Positiva cerca comprendre, mitjançant la investigació científica, els processos subjacents a les qualitats i emocions positives de l’ésser humà. Insisteix en la construcció de competències psicològiques que previnguin la patologia mental i afavoreixin una vida amb més benestar.

En el marc de d'investigació científica de la psicologia positiva, s'entén el mindfulness com un estat de presa de consciència del moment present, sense jutjar ni reaccionar.

El mindfulness suposa l’auto-observació beneficiosa en tant que : aten al que està passant ara i aquí, no jutja allò que s’observa, no ho compara amb un estat ideal i alhora accepta que tot canvia.

L’expansió de la pràctica del Mindfulness s’ha produït en part gràcies a la important aportació de la tasca feta per Jon Kabat Zinn.

L’any 1979 aquest autor va fundar i dirigir la Stress Reduction Clinic i el Center for Mindfulness in Medicine Health Care de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachussets. Va posar en marxa el programa “Mindfulness Based Stress Reductoin” MBSR dirigit a pacients crònics que no milloren amb la medicina tradicional i basat en la pràctica de tènciques de meditació provinents de la tradició del ioga i del budisme.

En aquest programa també s’utilitza l’ajut de suports auditius de cd per tal que els pacients puguin seguir la pràctica des de casa seva. Aquest programa té un èxit important i s’està expandint a tots els hospitals d’EEUU i des d’allà a la resta del mon.

Altres autors claus en l’expansió del Mindfulness han estat el mestre budista Thich Nhat Hannh, principal impulsor del budisme zen a Occident i un dels líders espirituals dels nostres temps; creador de la comunitat de meditació Plum Village, des d’on s’ensenya les tènciques milenàries de la meditació. Altres autors com Daniel Goleman, Daniel Siegel i Richard Davidson, estan contribuint a la investigació neurocientífica sobre els efectes i els mecanismes neurobiològics del mindfulness.

L’AUTO-OBSERVACIÓ

Històricament podem situar l’inici de la presa de consciència i la importància de l’auto-observació al segle V ac a l’Antiga Grècia, a l’oracle de Delfos “Coneix-te a tu mateix” que posteriorment Sòcrates va transformar en mètode (“ una vida sense reflexió no val la pena ser viscuda”) i Plató en va parlar als seus diàlegs.

Més endavant seran els moviments religiosos els que se’n fan resó i poc a poc amb la invenció de la impremta i la possibilitat de difondre llibres, aquesta consigna d’autoconeixement va entrant a les vides privades de les persones.

A finals de segle XIX és Freud qui dintre del context propiament terapèutic desenvolupa el mètode psicoanalític basat en l’auto-observació del mon intern i l’associació lliure. Més endavant, segle XX pren importància en un context d’avaluació mitjançant test i proves i no és fins als nostres temps que l’auto-observació es torna a posar de manifest i retorna a un lloc d’importància terapèutica de la ma del Mindfulness.

Val a dir però , que no tota auto-observació pot ser beneficiosa. Depèn de com sigui l’Auto-observació, pot comportar components obsessious, egocèntrics, hipocondríacs etc.

Mindfulness és la porta d’entrada a l’auto-observació beneficiosa, ens ensenya a obrir els ulls

detenir el pilot automàtic dels actes i pensaments

El mindfulness ens retorna a la presència, estar present, sentir com vivim la vida. Podem aprendre a donar espai el present que és el moment en el que realment existim.

Molts acabem vivint les nostres vides com si oblidessim que estem aquí, no sabem per on hem passat avui ni què hem vist, sentit o fet. Momentàniament deixem d’estar en contacte amb nosaltres mateixos. Per tal d’aconseguir conectar amb nosaltres mateixos és important que puguem fer una pausa per tal que el moment present penetri dins nostre.

Tot sovint vivim preocupats per fets que estan per arrivar, els que han de venir en el futur o pel que ja ha passat. A vegades tendim a pensar en la possibilitat d’arrivar a viure un moment futur en que les coses que ens passin siguin millors i així arribarem a trobar la felicitat. Sense que ens n’adonem, pot ser que poques vegades estem on realment estem en el present i sense saber-ho ignorem el nostre present adquirint un estat d’inconsciència o d’’ignorància.

La meditació ens porta a un despertar d’aquest estat d’ignorància i ens permet la possiblitat d’ estar en el moment present, valorant la seva presència com a únic moment del que disposem per viure, crèixer, sentir, canviar, sentir la interconexió dels fets que ens passen. Com moltes altres tènciques i camins de coneixement personal, el mindfulness és un treball personal que ningú pot fer per nosaltres. Ha d’arrivar en el moment precís en que un està disposat a escoltar amb atenció el seu propi ser sense voler anar a un altre lloc, ni fer res més que poder centrar l’atenció en el moment present i seguir practicant de manera sistemàtica.

El mindfulness ens ensenya que l’experiència i la pràctica són tant importants com el coneixement i el saber. Llegir sobre la meditació no és el mateix que practicar-la. L’experiència com a via d’accès a la realitat no substitueix el coneixement sino que el complementa.

ATENCIÓ PLENA

L’atenció plena és una antiga pràctica budista que té a veure amb dos qualitats humanes universals, l’atenció i la consciència. Dos capacitats que es donen per sentades en la nostra societat però que en realitat no pensem en cultivar-les sistemàticament per tal de comprendre’ns millor. La meditació és el procès que fem servir per tal de cultivar l’atenció i la consciència.

El primer requisit necesari per poder millorar l’atenció és el poder parar. La meditació, en contra del que es pot pensar, és la simplicitat en sí mateixa. No és un acte críptic, estrany, religiós. És simple. Però ens porta a pregutar-nos… en realitat, som capaços de parar, estar amb nosaltres mateixos, deixar d’estar atents al móbil, a les tecnologies, deixar els automatismes de la nostra vida quotidiana? El fet que sigui simple no suposa que sigui fàcil.

Intento parar i estant sentat prenem consciència de la nostra respiració. Deixar-ho tot per tal d’intentar estar present en el moment, prenent consciència de com m’estic sentint sense intentar cambiar res del que hi ha en el moment aquest. Només em limito a respirar, inspirar i deixar anar l’aire. Respiro i les coses són com estan sent, sense l’objectiu d’haver d’aconseguir res. Inspiro i sóc conscient que estic inspirant, expiro i soc conscient que estic expirant.

La meditació és una de les poques activitats humanes que de manera intencionada i sistemàtica pretén no intentar millorar-nos a nosaltres ni voler arribar en lloc, només té la pretensió de prendre consciència d’on estem. No és que en realitat no vulguem arribar a un lloc , segurament hi ha una raó per començar a practicar Mindfulness, volem reduir l'estrès potser sentir-nos més feliços, però la millor manera de poder arribar és deixar d’intentar-ho i acceptar el moment present i seguir practicant. Acceptar el moment present no vol dir resignar-se al moment present, suposa un reconeixement clar d’allò que està passant i poder despertar a allò que està passant.

Moltes vegades associem la meditació amb el desconnectar de les pressions externes que vivim però no es tracta d’excloure res, ni de desconnectar-se de res, ni de deixar la ment en blanc. És important aprendre que els factors externs formen parts de les nostres vides i que l'estrès és una part a vegades inevitable del nostre dia a dia gairebé podríem dir que és inherent al ser humà.

El que sí podem fer és apendre a treballar amb aquestes forces externes que molt sovint ens donen malestar. Ser reactius a aquests factors de manera inconscient i a vegades impulsivament ens porta una dinàmica de lluita que no ens és favorable. Per tant, ser-ne conscient, comprendre-les i poder redirigir-les inclús aprofitant la seva força per desenvolupar més força, compassió, coneixement és el camí cap a la salut interna i el benestar.

Podem entendre la relació amb l'estrès i les dificultats si ho comparem amb un mar on sempre hi poden haver onades, a vegades està tranquil i pla com un mirall i altres vegades hi ha un temporal.

Aprendre a navegar suposa apendre a transitar les onades que en aquell moment estan movent el nostre mar interior.

RESPIRACIÓ

Respirar és la vida, cap respiració és exactament igual a la precedent ni a la seguent. El fet que la respiració sigui invisible fa que moltes vegades s’amagui a la nostra consciència. Però la respiració es fa ben present quan hi parem atenció.

La respiració és el suport ,que ens pot ajudar d’entrada ,per poder-nos mantenir en el moment present. Un dels consells més pràctics i eficaços per començar mIndfulness és observar la respiració durant varies vegades al dia, només parar i centrar-nos en respirar durant uns minuts.

La respiració està a la vegada dins i fora de nosaltres, desdibuixa la separació entre el jo i el no-jo; i ens fa més conscient de la relació entre nosaltres i el mon que ens envolta.


0 views

Grup Sural Consultors, SL                                           Tel. 93 891 5008  /  610 22 59 06                                                            grupsural@grupsural.com