- grupsural
DISCRIMINAR ENTRE 7 DIFERENTS DINÀMIQUES COMUNICATIVES I L'ESPECÍFICA DE FORMULAR I REBRE CRITIQ

Un pas important en el procés de formular i acceptar crítiques d'una manera eficient és ser conscient de quant estem realitzant aquesta activitats comunicativa i relacional i quan estem realitzant altres activitats comunicatives. Es per això que ara proposem breus definicions de diverses activitats comunicatives per diferenciar-les i posar en valor les característiques específiques de formular i acceptar crítiques i diferenciar-les d'altres activitats comunicatives.
1. Lliure informació i afavorir la comunicació
Consisteix en :
Escoltar atentament als altres
Captar la informació que ens donen
Fer preguntes
Interessar-se per allò que l'altre ens parla
Donar informació sobre nosaltres mateixos de manera gratuïta
2. Fer pactes
Els pactes han de complir les següents condicions:
No ha d'anar contra la nostra autoestima
No ha de perjudicar a una de les parts
No ens ha d'afectar de manera emocional
El pacte comportarà concessions per les dues parts
3. Dir que no
Consisteix en repetir de manera tranquil·la, serena i constant els nostres desitjos i emocions. La constància seria la virtut d'aquesta tècnica.
Els seus trets són:
Respondre de manera tranquil·la i amb to de veu moderat
Mirar a l'interlocutor. Mantenir una posició corporal relaxada
Ser constant i tossut amb la negativa
Decidir quin és el missatge que es vol donar i no canviar-lo
No donar explicacions
4. Realitzar crítiques
Fer crítiques als altres és un dels drets assertius en el sentit del dret de manifestar les meves opinions, creences, emocions i pensaments. Realitzar crítiques de manera assertiva implica una sèrie de trets que formen part dels drets i obligacions de la persona assertiva.
Els trets que cal tenir en compte per realitzar crítiques de manera assertiva són:
La seva crítica és concreta i específica, evitant els “sempre…”, “mai…”, i dient, en canvi, “aquesta conducta…”, “aquell dia…”, “quan em dius això, aleshores…”
La crítica s’adreça a la conducta i no a la identitat de les persones. És a dir la crítica parla de “Penso que aquest document té errors” i no “Ets una persona incompetent”. O bé és assertiu dir “L’altre dia et vas despistar en la data de lliurament” i no dir “Ets un irresponsable”.
Les crítiques comencen amb un “Jo penso que…” Des del meu punt de vista…” “Tal com ho veig jo…” i no afirmant de manera taxativa: “Això és així.”
El llenguatge és respectuós i evita qualsevol paraula ofensiva, agressiva, i el to sarcàstic i menyspreador.
5. Acceptar les crítiques
Consisteix en reconèixer clarament les crítiques que ens han fet, sense excusar-nos. La capacitat de reconèixer els errors ens tranquil·litza i ens evita les actituds defensives i angoixants, o falses, davant les crítiques. L'objectiu és acceptar els nostres errors sense sentir-nos culpables, partint del principi de que tenim dret a equivocar-nos.
Els trets d'aquesta tècnica són:
Acceptar la crítica perquè sabem que és certa
Reconèixer només la crítica de manera detallada i no acceptar extrapolacions a d'altres crítiques
No contraatacar amb una altra crítica
Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar
Mirar a l'interlocutor
6. Negar les crítiques
La tècnica de negar crítiques s'aplica quan estem convençuts que la crítica no és certa. Els trets de la tècnica són:
Negar la crítica sempre posant davant la frase: “jo no hi estic d'acord…”, “jo opino que…”, “des del meu punt de vista això és…” o sigui sempre negant de manera clara el meu desacord amb la crítica.
No contraatacar amb una altra crítica
Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar
Mirar a l'interlocutor
7. Demanar favors
Ser específic en demanar el favor
Començar amb la frase: “Desitjaria…”, “M'agradaria…”, “Voldria…”, “M'aniria bé…”, i no començar amb “M'has de fer un favor.”
No cal demanar “perdó” per demanar un favor
Insistir un parell de cops és una conducta assertiva si es comprova indecisió en la resposta de l'altre
8. Expressar els criteris i sentiments
El dret a exposar els propis sentiments, opinions, estats d'ànim és un dels drets claus de l'assertivitat. Tant en l'expressió d'estats positius com desagradables o negatius.
Una estructura clàssica per manifestar els criteris assertivament té 5 passos:
QUAN: Expressar la conducta que ens molesta de manera específica
EM SENTO: Exposar els meus sentiments
PERQUÈ: Explicar de quina manera ens afecta la conducta
M'AGRADARIA: Exposar els nostres desitjos
PERQUÈ: Descriure com ens sentirem
9. Expressar i rebre lloances
Les lloances són un recurs que ajuda a la bona comunicació i fa de “vacuna” davant dels possibles conflictes en les relacions interpersonals.
Els trets positius de les lloances són:
Les lloances ajuden a reforçar les relacions
Fer comentaris o expressar sentiments negatius a algú és menys conflictiu emocionalment si en alguna altra ocasió has fet lloances a aquesta mateixa persona en relació a la seva conducta o personalitat.
Quan lloem algú cal tenir en compte alguns criteris:
Fer lloances sobre aspectes o conductes concretes de la persona.
Dir el nom de la persona que lloem
Expressar la lloança com a sentiment personal: "M'agrada la teva manera de ser" i no "Tens una manera de ser agradable"
És millor començar a fer lloances en ocasions que no hàgim de demanar un favor a l'altra persona.
Les lloances són més efectives si es fan sobre els valors de la persona a qui dirigeixes la lloança.