DISCRIMINAR ENTRE 7 DIFERENTS DINÀMIQUES COMUNICATIVES I L'ESPECÍFICA DE FORMULAR I REBRE CRITIQ

Un pas important en el procés de formular i acceptar crítiques d'una manera eficient és ser conscient de quant estem realitzant aquesta activitats comunicativa i relacional i quan estem realitzant altres activitats comunicatives. Es per això que ara proposem breus definicions de diverses activitats comunicatives per diferenciar-les i posar en valor les característiques específiques de formular i acceptar crítiques i diferenciar-les d'altres activitats comunicatives.

1. Lliure informació i afavorir la comunicació

Consisteix en :

• Escoltar atentament als altres

• Captar la informació que ens donen

• Fer preguntes

• Interessar-se per allò que l'altre ens parla

• Donar informació sobre nosaltres mateixos de manera gratuïta

2. Fer pactes

Els pactes han de complir les següents condicions:

• No ha d'anar contra la nostra autoestima

• No ha de perjudicar a una de les parts

• No ens ha d'afectar de manera emocional

• El pacte comportarà concessions per les dues parts

3. Dir que no

Consisteix en repetir de manera tranquil·la, serena i constant els nostres desitjos i emocions. La constància seria la virtut d'aquesta tècnica.

Els seus trets són:

• Respondre de manera tranquil·la i amb to de veu moderat

• Mirar a l'interlocutor. Mantenir una posició corporal relaxada

• Ser constant i tossut amb la negativa

• Decidir quin és el missatge que es vol donar i no canviar-lo

• No donar explicacions

4. Realitzar crítiques

Fer crítiques als altres és un dels drets assertius en el sentit del dret de manifestar les meves opinions, creences, emocions i pensaments. Realitzar crítiques de manera assertiva implica una sèrie de trets que formen part dels drets i obligacions de la persona assertiva.

Els trets que cal tenir en compte per realitzar crítiques de manera assertiva són:

1. La seva crítica és concreta i específica, evitant els “sempre…”, “mai…”, i dient, en canvi, “aquesta conducta…”, “aquell dia…”, “quan em dius això, aleshores…”

2. La crítica s’adreça a la conducta i no a la identitat de les persones. És a dir la crítica parla de “Penso que aquest document té errors” i no “Ets una persona incompetent”. O bé és assertiu dir “L’altre dia et vas despistar en la data de lliurament” i no dir “Ets un irresponsable”.

3. Les crítiques comencen amb un “Jo penso que…” Des del meu punt de vista…” “Tal com ho veig jo…” i no afirmant de manera taxativa: “Això és així.”

4. El llenguatge és respectuós i evita qualsevol paraula ofensiva, agressiva, i el to sarcàstic i menyspreador.

5. Acceptar les crítiques

Consisteix en reconèixer clarament les crítiques que ens han fet, sense excusar-nos. La capacitat de reconèixer els errors ens tranquil·litza i ens evita les actituds defensives i angoixants, o falses, davant les crítiques. L'objectiu és acceptar els nostres errors sense sentir-nos culpables, partint del principi de que tenim dret a equivocar-nos.

Els trets d'aquesta tècnica són:

• Acceptar la crítica perquè sabem que és certa

• Reconèixer només la crítica de manera detallada i no acceptar extrapolacions a d'altres crítiques

• No contraatacar amb una altra crítica

• Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar

• Mirar a l'interlocutor

6. Negar les crítiques

La tècnica de negar crítiques s'aplica quan estem convençuts que la crítica no és certa. Els trets de la tècnica són:

• Negar la crítica sempre posant davant la frase: “jo no hi estic d'acord…”, “jo opino que…”, “des del meu punt de vista això és…” o sigui sempre negant de manera clara el meu desacord amb la crítica.

• No contraatacar amb una altra crítica

• Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar

• Mirar a l'interlocutor

7. Demanar favors

• Ser específic en demanar el favor

• Començar amb la frase: “Desitjaria…”, “M'agradaria…”, “Voldria…”, “M'aniria bé…”, i no començar amb “M'has de fer un favor.”

• No cal demanar “perdó” per demanar un favor

• Insistir un parell de cops és una conducta assertiva si es comprova indecisió en la resposta de l'altre

8. Expressar els criteris i sentiments

El dret a exposar els propis sentiments, opinions, estats d'ànim és un dels drets claus de l'assertivitat. Tant en l'expressió d'estats positius com desagradables o negatius.

Una estructura clàssica per manifestar els criteris assertivament té 5 passos:

1. QUAN: Expressar la conducta que ens molesta de manera específica

2. EM SENTO: Exposar els meus sentiments

3. PERQUÈ: Explicar de quina manera ens afecta la conducta

4. M'AGRADARIA: Exposar els nostres desitjos

5. PERQUÈ: Descriure com ens sentirem

9. Expressar i rebre lloances

Les lloances són un recurs que ajuda a la bona comunicació i fa de “vacuna” davant dels possibles conflictes en les relacions interpersonals.

Els trets positius de les lloances són:

• Les lloances ajuden a reforçar les relacions

• Fer comentaris o expressar sentiments negatius a algú és menys conflictiu emocionalment si en alguna altra ocasió has fet lloances a aquesta mateixa persona en relació a la seva conducta o personalitat.

Quan lloem algú cal tenir en compte alguns criteris:

• Fer lloances sobre aspectes o conductes concretes de la persona.

• Dir el nom de la persona que lloem

• Expressar la lloança com a sentiment personal: "M'agrada la teva manera de ser" i no "Tens una manera de ser agradable"

• És millor començar a fer lloances en ocasions que no hàgim de demanar un favor a l'altra persona.

• Les lloances són més efectives si es fan sobre els valors de la persona a qui dirigeixes la lloança.