• grupsural

REBRE I FORMULAR CRÍTIQUES:UNA HABILITAT SOCIAL



REBRE I FORMULAR CRÍTIQUES: UNA HABILITAT SOCIAL

Què són les habilitats socials? Són comportaments que inclouen respostes verbals i no-verbals, que fan probable una conseqüència desitjable o l'evitació o retirada d'una altra indesitjable. Es tracta de destreses necessàries per a certes tasques i es refereixen a respostes relacionades amb la conducta social. El terme "habilitat" indica que aquesta perícia social no és un tret de personalitat, sinó un conjunt de respostes que s'aprenen i s'associen a determinats estímuls. Una conducta socialment hàbil és "la que permet a una persona actuar en base als seus interessos més importants, defensar-se sense ansietat inapropiada, expressar còmodament sentiments honestos o exercir els drets personals sense negar els drets dels altres" (Alberti i Emmons, 1978) , i pot expressar-se mitjançant una comunicació verbal o no verbal. Comunicació verbal hàbil. És la que la que utilitza preferentment la primera persona (jo), resulta positiva (constructiva, ofereix alternatives, esquiva els "peròs" i maneja la responsabilitat i no la culpabilitat), accepta opinions diferents, fuig de maniqueismes, és assertiva (expressa o defensa una opinió sense por ni ansietat, sense conductes punitives o amenaçadores per als altres), empàtica (atén l'altre i no fa judicis de valor) i respectuosa (amb les persones, no forçosament amb les idees, que estan per a ser qüestionades).

Comunicació no-verbal hàbil. És la que atén i té cura del contacte ocular i l'expressió facial, la postura corporal, els gestos i el somriure, el volum, la inflexió i l'entonació de veu, la fluïdesa, la claredat i la velocitat del discurs, el temps de parla , les pauses i els silencis, i que gestiona adequadament el contacte físic, la distància i la proximitat.

Una de les habilitats socials que més convé aprendre és el maneig de la crítica, a l'hora de fer-la i de rebre-la, ja que és una estratègia bàsica per a solucionar problemes i conflictes interpersonals. I siguem conscients que les propostes de canvi poden ser acollides amb desgrat. L'ésser humà és un animal de costums, i un dels seus mecanismes més automatitzats el de la resistència al canvi. Procedeix, per tant, planificar una seqüència que faciliti l'acceptació de la crítica.

En primer lloc, definim l'objectiu, aclarim el nostre comportament i calculem com fer la crítica, la forma o manera en què la presentarem.

Després, descrivim la conducta o situació que desitgem criticar, expressant-nos amb missatges en primera persona: són les nostres opinions, ni més ni menys.

Posteriorment, podem suggerir o sol·licitar els canvis, que enunciarem de manera clara i precisa.

Finalment, si escau, elogiem els canvis promesos o posats en marxa valorant l'esforç que han requerit del nostre interlocutor, i agraïm l'atenció que ha merescut la nostra petició. De totes maneres, aquesta seqüència s'ha d'adaptar a les persones i al context en què realitzarem la nostra crítica. Qui bé critica no ofèn i tots tenim dret a exposar les nostres opinions. Assegurem-nos que les nostres crítiques es basen en fets objectius i contrastats, perquè un error de matís pot llançar per terra tota l'argumentació. Centrem-nos en el fonamental, no pretenguem abordar tots els detalls, i dirigim la crítica sempre a comportaments o actituds concrets. No desqualifiquem a l'individu, sinó al que ha fet o dit, i siguem clars, concrets i específics, evitant generalitzacions, etiquetes i vaguetats. Si mentre exposem la nostra crítica sorgeixen obstacles, estudiem i seleccionem les habilitats de comunicació, verbals i no verbals, apropiades per a l'ocasió. Fer crítiques constructives (resultant útils, no fereixen innecessàriament) i estar disposats a rebre-les equival a assumir que sobrevindran situacions tenses i que haurem d'articular les habilitats de comunicació que hem anat aprenent. No eludim aquestes situacions, perquè són oportunitats per a enfortir la nostra relació interpersonal, millorant el coneixement mutu i enfortint la nostra autoestima.

Que fer quan toca rebre les crítiques Rebre una crítica és gaudir d'una oportunitat per aprendre. Escoltem amb atenció i agraïm aquesta informació que ens pot servir per millorar com a pares, com a amants, com a companys de treball, com a estudiants, com a amics, com a fills ..., en fi, com a éssers humans que viuen permanentment interrelacionats. No som perfectes, tots patim problemes i dificultats que de vegades ens bloquegen o ens condueixen a distorsionar la realitat, fent que les nostres conductes no siguin les més apropiades ni les que nosaltres voldríem. No tinguem por a reconèixer els nostres errors, ja que només així aprendrem a afrontar-los i a millorar la nostra manera de ser i la nostra qualitat de vida. I tinguem present que qui no comet errors és qui no fa, res arrisca o, pitjor encara, qui no es responsabilitza del que fa. Els errors, assumim-ho, formen part de qualsevol aprenentatge. I que algú ens els recordi o retregui forma part de la normalitat quotidiana, així de senzill

Com afrontar les crítiques:

  • Escoltant atentament.

  • Mostrant el nostre acord total o parcial amb el que ens diuen i agraint l'aportació que sempre suposa una bona crítica. Comprometent-nos a rectificar el que entenguem i reconeguem millorable, o, si ho necessitem, sol·licitant alternatives al nostre interlocutor.

  • Expressant els nostres sentiments (algunes crítiques senten malament, perquè ens semblen exagerades o incorrectament enunciades), distingint sempre el fons de la crítica de la forma en què ens ha estat presentada.

  • Negant amb assertivitat (sense ferir l'altre ni crear incomoditat) les imputacions que creiem improcedents o inadequades.


16 views

Grup Sural Consultors, SL                                           Tel. 93 891 5008  /  610 22 59 06                                                            grupsural@grupsural.com